Una barriada de ciutat nòrdica, Estocolm, es presenta als ulls sorpresos dels espectadors d´aquestes latituds mediterrànies amb el racionalisme dels edificis, uns espais públics inutilitzats pel fred, els dies curts sense llum, el silenci dels boscos adjacents. La llum afeblida que només arriba a tenyir però no aconsegueix omplir l´espai i la mateixa vida urbana miserable agreujada per les servituds del fred, amb la manca de recursos, la reclosió i l´alcohlisme com a teló de fons.

La història comença quan uns nous veïns, un pare i una filla, es muden al bloc de l´Oskar, un nen de 12 anys amb problemes d´assatjament a l´escola. La història principal pivota al voltant de l´amistat entre els dos nens, i es desgrana en històries paral·leles connectades: l´assatjament escolar del nen, la relació del nen amb els pares, les víctimes d´assassinats misteriosos que van produint-se al barri, la relació del pare i la filla, els borratxos del barri, ...

El guió està inspirat en una novel·la homònima i té molts pocs punts febles, cosa extranya en una pel·lícula de "gènere terror-fantàstic". Perquè, no ho oblidem, "Déjame entrar" és una història de...terror? És el de menys, la pel·lícula captiva per sí sola des del primer minut i es resisteix a ser amotllada dins un sol gènere. Els personatges i la història acaben entrant tant (el títol original és casualment tot i que per altres motius "Let the right one in") que acaba reportant una càrrega dramàtica suficient per a ser considerada de ple dret com a Drama amb majúscules.

El gènere es reinventa d´una manera quasi màgica. Guanyadora de diversos festivals (Sitges inclòs) i aclamada per la crítica, si la veieu al cinema gaudireu amb la llum que desprèn la fotografia de la cinta. El 95% dels plànos són visualment memorables.

De visió absolutament indispensable per als que us dediqueu o gaudiu de la llum sigui amb la pintura, la fotografia...